dilluns, 30 de juny del 2008

Canvi de país i canvi de cultures.

Doncs si amics hem sortit de l'Argentina per anar a parar a Paraguai, de moment la capital ens sembla molt poc turistica i la gent força tancada, però ja veurem demà aviam que.
Venim de passar 5 dies a Salta on ens varem allotjar en un hostel on hem estat molt a gust i on ens han tractac realment bé. Fent asados conjunts i fins i tot un partidet de futbol sala(Argentina-resta del món,jeje). I com no sortint una miqueta de "joda"per la nit.
El més interesant que varem fer va ser una excursió amb furgoneta de l'antic trajecte del "tren de las nubes", que primer el guia ens va insinuar que no valia gaire la pena però que en definitiva ens va agradar molt i finalment ens varem fer amics del guia.(per cert varem punxar una roda i varem fer un canvi a l'estil fòrmula 1!).
Vam passar per un paisatge estil al canyon del colorado amb muntanyes de tots colors(tot bastant impressionant), per un parell de poblets on encara estaven apartats de la cultura argentina, vam pujar fins a una altura de 4200 metres on varem poder notar el mal d'altura(tot i que ho varem solucionar mastegant coca), varem visitar el Salar de la Puna entre altres coses.
S'ens acaba el temps i encara tenim pensat visitar molts llocs, em sembla que masses! però buenu a agafar-so amb calma i amb un balanç molt positiu d'aquests meravellosos 2 mesos poden viatjar.
recordsssssssssssssssssss
atentament
2aturats

P.D-I Espanya campió de l'Eurocopa,només faltava aixó!


petons

diumenge, 22 de juny del 2008

Setmana alternativa

Després de portar casi 2 mesos viatjant, teniem ganes de fer algu diferent. Vam anar a passar uns dies a casa un conegut que té una finca amb vinyes. estàvem a les afores d'un poble molt petit a 90 km al sud de Mendoza, on tot eren camps de vinyes i fruiters. la casa on estàvem era en medio de la nada, miraves el teu voltant i només es veien camps i la cordillera de los Andes. A la finca i vivia un matrimoni de jubilats, una filla i el seu net, ens van cuidar molt b. Allà la vida era com fa 30 anys, es desplaçaven amb un trastu de camioneta que no passava de 50, treballaven tot el dia el camp, tenien cabres, gallines, pavos, 2 cavalls i un pilot de gossos i gats. Lo pitjor de tot és que no tenien calefacció i feia un fred increible, sobretot a les nits. Teniem que anar a buscar la llenya, tallar-la i fer el foc cada dia.
Ens va anar molt b la estada allà, perquè apart de estalviar, per no avorrir-nos, els ajudàvem a treballar, vam plantar uns 800 álamos (arbres), tot un camp sencèr. Van ser uns tres dies de una mica de feina po va valer la pena, a més quan voliem ens deixàven montar a cavall.
Al cap de setmana vam anar a passar-lo a casa la encarregada de la finca i de les vinyes, la Cecilia i la seva filla Maxine, que ens han tractat de maravella, en una casa molt maca, on amés compartiem vida amb 5 gossos al jardí, un pitbull,dues gossetes doberman i tres gats a dins a casa, tot plegat una aventura, po els hi vam agafar molt de carinyo.

Desde acá damos las grácias con mucho carinyo por todo el trato recibido a: Adolfo, su mujer, Eduardo, Benino y muy especialmente a Cecília, Maxine y como no a Joan, que sin él todo eso no habría sido posible. chao!

Señals de vida...

estem incomunicats al camp,quan sortim d'aqui ja explicarem aquesta setmana en "medio de la nada"
petons i records
2 aturats

p.d.expressate campió del torneig de santvi, seguuuuuuuuuuuuuuur!
p,d.2.merci per les felicitacions.

divendres, 13 de juny del 2008

VALPARAISO: bellesa urbana

La ciutat mes bohemia que hem estat fins ara, tot i que el seu nom pugui indicar que es tracta d'un lloc amb boniques platges rodejades de palmeres i ple de "xiringuitus " per tota la costa, el seu encant es veu reflexat en les façanes de les cases que trobem penjades al llarg de la muntanya on esta asentada la ciutat.

Els murals mes significatius i ben fets estan indicats per tal que es puguin visitar, les cases totes diferents i sense seguir cap patro estan pintades al gust dels propietaris ,troban tot un mon de colors, formes i sensacions que fan que cada cop que gires el cap o avancis un metres descobreixes un nou mon, fins i tot la guia diu que el seu pricipal encant es vagabundejar pels seus carrers sense rum.

A part tenim els ascensors que n'hi ha un munt i la qual pugen des de el centre o la costa fins a uns metres cap a la muntanya on es ubicada la ciutat on va estar Pablo Neruda, en definitiva son teleferics que alguns son bastant vells sent tambe un dels principal encant pels turistes.

El port ocupa gairebe la totalitat de la platja ja que es un dels grans motors de la ciutat i per on hi passa el tren per davant. Es a dir qui vulgui platja s'ha de despla
çar a Vinya del mar que es el que varem fer nosaltres, tot caminant, ja que queda molt a prop de " valpo" (com s'apoda valparaiso) per poder disfrutar una mica de sorra, mar i una posta de sol impresionant.

Allotjats en una casa-residencia on la Soledad ens tracta com els seus fills i en Cesc recuperant-se de l'al.lergia, dema marxem cap a la Serena per seguir el nostre cami.

Atentament

2aturats


petonssssssssssss!





diumenge, 8 de juny del 2008

des de Barcelona! ai perdo...

HOLAAAAAAAAAAAA!
Estem en territori xile de nou, mes concretament a la capital, la grandiosa ciutat de Santiago de Xile.
Sincerament la primera sensacio que vam tenir va ser com si l'autobus ens hagues transport un altre cop cap a la ciutat comptal. L'arquitectura de molts edificis, la fisonomia d'alguns carrers, la vestimenta de la gent(semblem que nosaltres 2 siguem els autoctons del pais) i fins i tot un mercat que hem anat a visitar avui, era igual que la boqueria en petit.Tambe hem de dir que els xilens no son gaire simpatics(la majoria) amb els turistes i amb ells mateixos em sembla que tambe, a vegades ens miren com si fossim d un altre planeta i per acabar, dir que no sabem que collons diuen quant parlen perque costa molt d entendre-ls
Ens trobem allotjats al carrer Londres en un Hotel anomenat"Plaza Londres" i es el lloc mes car i luxos que hem dormit fins ara(no us penseu el que seria una habitacio en un hotel molt normal per Catalunya,10000 pesos xilens que equivalen a 13 euros mes o menys) pero la zona es molt tranquila i guapa.
Hem fet una mica de turisme pel centre i dema acabarem de visitar alguns edificis i museus importants de la ciutat,aprofitant el temps dema tambe marxarem cap a Valparaiso que tothom ens ho recomanat,i hem vist fotos impressionants(les grans ciutats amb un parell de dies en tenim prou).

records a tots
cesc i espidi

p.d-estem buscant equip per l'any que ve ja que el tercera ens han dit que s ha desfet.
ESCOLTAREM OFERTES!

divendres, 6 de juny del 2008

adeu............fins aviat!

Hola a tothom!
Informem que demà ens dirigirem a la ciutat de Santiago de xile i farem una mica d'aquest allargat país.
ahir els 3 pótuls ens vam dirigir al poble de Maipú que està a prop de Mendoza,vam llogar unes bicis i vam fer un recorregut per les diverses bodegues que hi han per la zona.Vam anar a la de Tomasso i la Rutini que a dins també hi ha el museu la rural. Hem de dir que en cesc i en Nils ja són tots uns experts en vins, l'espidi és abstemi i no va fer cap tast.
Per finalitzar l'escapada varem visitar una fàbrica artesanal de xocolates i licors, en aquesta ocasió si que varem fer els tast els 3.
El dia anterior vam fer RAFTIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIING, una experiencia que ens va agradar molt als tres(aviat un video amb els millors moments). És una cosa que hem d'anar a fer un dia els del pis tots junts.
Voliem fer també algun dia d'aquests paracaigudisme peró ho deixarem per més endavant.
Una cosa que hem de dir que si no petarem és que:
Flipes amb les noies que hi ha en aquesta ciutat!

Però avui també és un dia trist ja que l' "'alemany trucho" perque sembla més argentí que res més, ha marxat cap a buenos aires a seguir el seu any social.
Realment en aquestes setmanes que hem passat junts hem establert una amistat que sembla que fa anys que ens coneguem, però gent la vida és aixi i hem de seguir la nostra aventura.

"Nils vamos a echar de menos tus expresiones fántasticas como une curbata, el pelo de mierda,obvio,bueno...
cuidate mucho i nos vemos por buenos aires
nosotros continuamos con la joda
recuerdos
por cierto olvidaste los cuchilos i las toallas"

seguirem informant :2aturats
petons

dimecres, 4 de juny del 2008

Cap al nort!

Des de Mendoza.
Ahir varem arribar ben de mati a la ciutat més universitaria que hem vist fins ara.Estem allotjats en un hostel bastan brut i segurament buscarem un altra cosa.
Ahir varem fer el típic reconeixement de la ciutat que sempre fem i ens varem anar a informar d'activitats com snow,rafting i anar a visitar unes quantes bodegues.Es a dir, un dia tranquil.

Avui en principi haviem d'anar a veure les bodegues amb bicicleta, pero ens llevat massa tard i ho deixarem per un altre dia. La resta del dia ha estat visita al serpentari que hi ha a la ciutat,caminar com beneïts per trobar el museu d'historia que ni hem trobat i si hagues estat el cas no l'haguessim pogut visitar perke tancàven a les 13.I finalment hem passejat x l'inmens parc que hi ha al poble


buenu, a continuació una mica de resum dels sucsessos de bariloche.

Diumenge ens varem llevar després de la festa i a la 1 varem anar a pillar el bus, ens varem passar tot el dia al bus amb Andesmar una empesa desastrosa.

Dissabte el grup dels aturats es va dividir, en cesc i en nils varen anar a una excurssió amb catamarà, cosa que ni varen poder fer perqué van arribar tard i varen decidir d'anar al cerro campanario on es veia una impresionant vista de les terres de la regió d'els llacs.

l'espidi com que li feia molta gràcia aprendre a montar com un auténtic gaucho, va anar a fer una classe privada de una hora amb un monitor.

-Espidi: la classe va estar de puta mare, el monitor em va ensenyar totes les tècniques per arrancar, frenar, trotar, galopar i girar amb el cavall, de manera ràpida i amb una mà, tal com ho fan ells. primer feia els exercicis ell i jo l'imitava, tot va anar molt b fins que ens vam dirigir a un camí de carro per poder practicar el galop. allà va succeir lo inavitable. vaig arrancar ràpid, vaig galopar uns 100 metres, vaig frenar i el monitor em va dir, ara torna cap aquí, l'euga va arrancar veloç vam galopar ràpid i quan vaig voler frenar vaig perdre el control de la montura, el cos em va anar endavant, el cavall va abaixar el cap, jo em vaig deslliçar per tot el coll del cavall i vaig caure de cap per sobre la cara de l'euga, picant amb el terra (de grava i pedres) amb tot el front i el nas.
A la pàgina veureu les fotos del vergonós succés (que per sort només ho va veure el monitor) i de com vaig acabar per voler imitar a un gaucho.

A la nit vam sortir a sopar a fora i després d'anar a fer una mica el got, ens vam dirigir a la discoteca, per el camí ens vam trobar unes noies i els vam preguntar aviam quina discoteca era millor, ens van dir que anàven a una que es deia grisus que era la millor. les vam seguir fins a la discoteca. a dins la disco (bastant gran i guapa) quan vam entar a la pista donava la sensació que tothom ens mirava, crec que herem els únics gringos. desseguida ens vam trobar amb les noies que haviem conegut a fora i vam començar a xerrar i a ballar amb elles. lo millor va ser quan vam conèixer a unes nenes molts simpàtiques de 18 anyets.

DIVENDRES excurssió amb cavall. vam anar fer una cabalgata conjunta per la montanya, on varem poder disfrurtar de les vistes de bariloche des de dalt la montanya. a més va ser molt divertit perqué el monitor era molt ben parit i ens va fer passar per uns camins, que casi no passa ni una persona caminant, entre mig dels arbres i mates d'espines. tamb vam riure molt, l'imatge de tots dalt del cavall no té preu.


atentament

2aturats i un alemany

p.d muchos besos a las chicas de bariloche!!