Ja fa un parell de mesos que varem tornar de la nostra experiencia sudamericana i tot ha tornat a la rutina, o gairebé tot. La veritat és que costa tornar-la a agafar, després de tant temps fora vivint i coneixent llocs nous cada dia.
Però la vida continua i nosaltres hem de continuar amb ella, privilegiats de poder haver realitzat aquest somni, amb tota la nostalgia i bons records que ja mai ningú ens podrà pendre, i que recordarem al llarg de la nostra vida.
Cesc: Recordo molt el viatge de tornada amb l'avió, que a part que m'agafés un mal d'ull que pensava que em reventaria, quan portava l'antifaç per intentar dormir acompanyat dels auriculars escoltant música mig endormiscat em va anar passant el viatge per la meva ment amb diapositives i va ser una cosa impressionant.
Com aquest ush em podriem explicar molts, entre tots dos, però crec que ja hem expressat bastant el que hem anat vivint al llarg de tot el viatge.
Sempre que parlem del viatge amb la gent, els amics o coneguts és una sensació de felicitat amb enyorança de tornar-hi estar peró amb la satisfacció d'haver-lo pogut fer.
Recomanar-ho a tothom que pugui i sobretot que vulgui, no s'arrepentiran mai i ho tindràn per tota la vida.
Merçi per haver-nos seguit al llarg del tot el viatge,una salutació molt forta a tothom
atentament
2 aturats
Esperem tornar aviaaaaaaaat!
dilluns, 22 de setembre del 2008
dijous, 28 d’agost del 2008
dimarts, 19 d’agost del 2008
dilluns, 21 de juliol del 2008
Descobrint la ciutat de dia.............. i tambè de nit
Ja fa dies que anem voltant per la ciutat amunt i avall, en totes direccions i en tots sentits, els diferents barris com recoleta, el retiro , palermo, microcentro...
La veritat que estem de collons amb la gent del hostel , divendres i dissabte varem sortir a sopar una bona colla de molts paisos diferents. En aquests moments tenim sentiments contraris ja que tenim ganes de tornar pero tambe de de quedar-nos aqui amb tots els amics fets.
Buenos Aires realment tè molts llocs macus per descobrir i la nostra imatge ha canviat molt despres de passejar-nos varis dies per la capital Argentina. El barri de la Boca,San telmo i el seu fantastic mercat d'antiguitats, el delta del Tigre.... sòn llocs que valen molt la pena
Pero això ja s'acaba ens queda un parell de dies i cap casa a tornar a veure la FAMÌLIA, els ESTIMATS AMICS I SOBRETOT A LA FABULOSA COLLA que tenim.
Fins d'aqui no res
2aturats
petonsssssssssssssssssss
p.d.-ens agradat molt les fotos del tse tse,muaaaaaaaaaks!
La veritat que estem de collons amb la gent del hostel , divendres i dissabte varem sortir a sopar una bona colla de molts paisos diferents. En aquests moments tenim sentiments contraris ja que tenim ganes de tornar pero tambe de de quedar-nos aqui amb tots els amics fets.
Buenos Aires realment tè molts llocs macus per descobrir i la nostra imatge ha canviat molt despres de passejar-nos varis dies per la capital Argentina. El barri de la Boca,San telmo i el seu fantastic mercat d'antiguitats, el delta del Tigre.... sòn llocs que valen molt la pena
Pero això ja s'acaba ens queda un parell de dies i cap casa a tornar a veure la FAMÌLIA, els ESTIMATS AMICS I SOBRETOT A LA FABULOSA COLLA que tenim.
Fins d'aqui no res
2aturats
petonsssssssssssssssssss
p.d.-ens agradat molt les fotos del tse tse,muaaaaaaaaaks!
dimarts, 15 de juliol del 2008
D'Uruguai a Buenos Aires
Després de que l'inmens país de Brasil ens rebentés l'economia i ens hagi trencat el pressupost que haviem portat fins ara, i aixó que hi varem estar pocs dies.
Varem decidir marxar cap a Uruguai en busca d'un lloc més barat i amb una mica més de moviment que la tranquila "Praia do Rosa".
A Montevideo al final només ens hi varem estar una nit ja que després del que haviem llegit pintava molt bé, peró sincerament ens va decepcionar bastant ja que varem trobar que pel nostre gust no era una ciutat amb gaire atractiu per estar-hi més temps.
D'aqui cap a Colonia, amb un parell d'hores amb bus ja hi varem ser. Un lloc molt macu per haver-hi estat uns quants dies però com que no disposavem de més plata(nom típic d'anomenar els diners a Sudamèrica) només hi varem estar una nit també. Un gran poble o una petita ciutat a la costa del riu de la Plata on es pot veure la part antiga d'arquitectura colonial i on el caràcter de la gent és molt agradable, com els argentinuuuuuuuuuuus.
Doncs ja ens tens l'endemà, on varem pillar el ferry i en 3 hores en varem presentar a B.a., en un hostel molt ben parit i ben situat.
PROBLEMES DE PLATA
El tema targeta:Doncs quan erem a la ciutat de Salta unes Americanes per equivocació es van endur la jaqueta de l'Albert i a dins hi havia la cartera. Per seguretat varem anular la targeta tot i que dos dies despres varem recuperar la jaqueta amb tot. A partir d'aquell moment hem estat vivint amb els calers d'en Siscu, però tenia un límit a la targeta i ja no ens en quedava.Així que vhem tornar a Buenos Aires on la mare de l'Espidi havia enviat una nova tarja a casa del nostre amic Nils i finalment avui hem anat a buscar-la.
seguirem informant
dos aturats
ciao
Varem decidir marxar cap a Uruguai en busca d'un lloc més barat i amb una mica més de moviment que la tranquila "Praia do Rosa".
A Montevideo al final només ens hi varem estar una nit ja que després del que haviem llegit pintava molt bé, peró sincerament ens va decepcionar bastant ja que varem trobar que pel nostre gust no era una ciutat amb gaire atractiu per estar-hi més temps.
D'aqui cap a Colonia, amb un parell d'hores amb bus ja hi varem ser. Un lloc molt macu per haver-hi estat uns quants dies però com que no disposavem de més plata(nom típic d'anomenar els diners a Sudamèrica) només hi varem estar una nit també. Un gran poble o una petita ciutat a la costa del riu de la Plata on es pot veure la part antiga d'arquitectura colonial i on el caràcter de la gent és molt agradable, com els argentinuuuuuuuuuuus.
Doncs ja ens tens l'endemà, on varem pillar el ferry i en 3 hores en varem presentar a B.a., en un hostel molt ben parit i ben situat.
PROBLEMES DE PLATA
El tema targeta:Doncs quan erem a la ciutat de Salta unes Americanes per equivocació es van endur la jaqueta de l'Albert i a dins hi havia la cartera. Per seguretat varem anular la targeta tot i que dos dies despres varem recuperar la jaqueta amb tot. A partir d'aquell moment hem estat vivint amb els calers d'en Siscu, però tenia un límit a la targeta i ja no ens en quedava.Així que vhem tornar a Buenos Aires on la mare de l'Espidi havia enviat una nova tarja a casa del nostre amic Nils i finalment avui hem anat a buscar-la.
seguirem informant
dos aturats
ciao
dimarts, 8 de juliol del 2008
En plé hivern i nosaltres a la platja
Per fi em arribat a brasil!!! ja teniem ganes de veure nous paisatges, gent nova i platja!!!!!!!!!
Vam tardar unes 15 hores arribar a Florianoppolis (brasil encara que no ho sembli) una ciutat bastant gran de la costa, cap el sud, on un cop alla vam agafar un altre bus que ens va portar fins el petit poble de praia do rosa. El bus ens va deixar el mig del poble, on no es veia platja per enlloc, semblava que ens havien deixat a un altre lloc. em les maletes a l'esquena vam haver de caminar 5 km per trobar la platja i un lloc per dormir. Pero va valer la pena, estem a menys de 5 minuts caminant de la platja, en un petit apartament amb dos llits, un d'ells de matrimoni, tele, cuina i bany complet, a més hia ha piscina comunitaria. la platja és molt guapa, bastant gran, l'únic és que és més per fer surf que per banyar-te ja que sempre hi han onades. La veritat és que per ser hivern fa molta calor i si no fos perque fa vent semblaria estiu. Tot i aixo nosaltres ens banyem e inclós despullats i fem footing amb calçotets, (quins gringos) ja que no hi ha quasi ningú.
Després de la nostre estada brasilenya ens dirigim ja cap a Uruguay per visitar Montevideo, Colonia i si tenim temps quan tornem Argentina abans d'anar a Buenos Aires anirem a Rosario a veure segons diuen molts argentins, les noies més guapes d'Argentina.
chau!
Vam tardar unes 15 hores arribar a Florianoppolis (brasil encara que no ho sembli) una ciutat bastant gran de la costa, cap el sud, on un cop alla vam agafar un altre bus que ens va portar fins el petit poble de praia do rosa. El bus ens va deixar el mig del poble, on no es veia platja per enlloc, semblava que ens havien deixat a un altre lloc. em les maletes a l'esquena vam haver de caminar 5 km per trobar la platja i un lloc per dormir. Pero va valer la pena, estem a menys de 5 minuts caminant de la platja, en un petit apartament amb dos llits, un d'ells de matrimoni, tele, cuina i bany complet, a més hia ha piscina comunitaria. la platja és molt guapa, bastant gran, l'únic és que és més per fer surf que per banyar-te ja que sempre hi han onades. La veritat és que per ser hivern fa molta calor i si no fos perque fa vent semblaria estiu. Tot i aixo nosaltres ens banyem e inclós despullats i fem footing amb calçotets, (quins gringos) ja que no hi ha quasi ningú.
Després de la nostre estada brasilenya ens dirigim ja cap a Uruguay per visitar Montevideo, Colonia i si tenim temps quan tornem Argentina abans d'anar a Buenos Aires anirem a Rosario a veure segons diuen molts argentins, les noies més guapes d'Argentina.
chau!
divendres, 4 de juliol del 2008
aigua,aigua,aigua,aigua...............
És tot el que avui hem vist.
Podeu pensar collons doncs que interesant,no?
Doncs si, ha estat molt interesant ja que era aigua de les impressionants i imponents cataràtes d'Iguazú. Ens hem llevat molt d'hora i hem estat tot el dia voltant pel parc natural amb una calor digna de l'estiu(recordem que aqui és plé hivern). Visitar aquesta imnensitat ha estat molt be pero per posar alguna pega direm que hi havia massa gent,hem acabat arribant al hostel i fent una banyadeta a la piscina que s'ha posat molt be.
Abans d'arribar a Iguazu varem estar a la provincia de Misiones, mes concretament en un petit poblet enmig de la selva anomenat San ignacio. On varem poder visitar les ruines jesuites guaranis, realitzar una passejada per la selva fins a la vora del riu Parana i finalment voliem anar a la casa D'Horacio Quiroga, pero aixo ho varem deixar estar ja que no ens agrada gaire la literatura. Una experiencia molt bona i tranquila buscada despres de venir d'Asuncion.
Al final a Paraguai li varem donar una oportunitat despres de la mala impresio inicial i ens varem apropar cap a la bahia, realment va estar be,preus molt barats,miseria al costat de la riquesaa 50 metres i les coses tipiques de una ciutat, tot i que encara estem buscant una mica d'amabilitat de part dels Paraguaians. Es veu que no estan acostumats al turisme pero buenu que hi farem.
Despres de visitar les catarates dema ja marxem cap a Foz do Iguazu a Brasil i alla dicidirem quin lloc triem per passar uns dies tranquils a la platja.
Seguirem informant
Atentament
2aturats
records a tothom
p.d.Anna i Dani merci per ocuparse del paro, em sembla que em quedo un parell o tres de mesos mes , jejeje.
Podeu pensar collons doncs que interesant,no?
Doncs si, ha estat molt interesant ja que era aigua de les impressionants i imponents cataràtes d'Iguazú. Ens hem llevat molt d'hora i hem estat tot el dia voltant pel parc natural amb una calor digna de l'estiu(recordem que aqui és plé hivern). Visitar aquesta imnensitat ha estat molt be pero per posar alguna pega direm que hi havia massa gent,hem acabat arribant al hostel i fent una banyadeta a la piscina que s'ha posat molt be.
Abans d'arribar a Iguazu varem estar a la provincia de Misiones, mes concretament en un petit poblet enmig de la selva anomenat San ignacio. On varem poder visitar les ruines jesuites guaranis, realitzar una passejada per la selva fins a la vora del riu Parana i finalment voliem anar a la casa D'Horacio Quiroga, pero aixo ho varem deixar estar ja que no ens agrada gaire la literatura. Una experiencia molt bona i tranquila buscada despres de venir d'Asuncion.
Al final a Paraguai li varem donar una oportunitat despres de la mala impresio inicial i ens varem apropar cap a la bahia, realment va estar be,preus molt barats,miseria al costat de la riquesaa 50 metres i les coses tipiques de una ciutat, tot i que encara estem buscant una mica d'amabilitat de part dels Paraguaians. Es veu que no estan acostumats al turisme pero buenu que hi farem.
Despres de visitar les catarates dema ja marxem cap a Foz do Iguazu a Brasil i alla dicidirem quin lloc triem per passar uns dies tranquils a la platja.
Seguirem informant
Atentament
2aturats
records a tothom
p.d.Anna i Dani merci per ocuparse del paro, em sembla que em quedo un parell o tres de mesos mes , jejeje.
dilluns, 30 de juny del 2008
Canvi de país i canvi de cultures.
Doncs si amics hem sortit de l'Argentina per anar a parar a Paraguai, de moment la capital ens sembla molt poc turistica i la gent força tancada, però ja veurem demà aviam que.
Venim de passar 5 dies a Salta on ens varem allotjar en un hostel on hem estat molt a gust i on ens han tractac realment bé. Fent asados conjunts i fins i tot un partidet de futbol sala(Argentina-resta del món,jeje). I com no sortint una miqueta de "joda"per la nit.
El més interesant que varem fer va ser una excursió amb furgoneta de l'antic trajecte del "tren de las nubes", que primer el guia ens va insinuar que no valia gaire la pena però que en definitiva ens va agradar molt i finalment ens varem fer amics del guia.(per cert varem punxar una roda i varem fer un canvi a l'estil fòrmula 1!).
Vam passar per un paisatge estil al canyon del colorado amb muntanyes de tots colors(tot bastant impressionant), per un parell de poblets on encara estaven apartats de la cultura argentina, vam pujar fins a una altura de 4200 metres on varem poder notar el mal d'altura(tot i que ho varem solucionar mastegant coca), varem visitar el Salar de la Puna entre altres coses.
S'ens acaba el temps i encara tenim pensat visitar molts llocs, em sembla que masses! però buenu a agafar-so amb calma i amb un balanç molt positiu d'aquests meravellosos 2 mesos poden viatjar.
recordsssssssssssssssssss
atentament
2aturats
P.D-I Espanya campió de l'Eurocopa,només faltava aixó!
petons
Venim de passar 5 dies a Salta on ens varem allotjar en un hostel on hem estat molt a gust i on ens han tractac realment bé. Fent asados conjunts i fins i tot un partidet de futbol sala(Argentina-resta del món,jeje). I com no sortint una miqueta de "joda"per la nit.
El més interesant que varem fer va ser una excursió amb furgoneta de l'antic trajecte del "tren de las nubes", que primer el guia ens va insinuar que no valia gaire la pena però que en definitiva ens va agradar molt i finalment ens varem fer amics del guia.(per cert varem punxar una roda i varem fer un canvi a l'estil fòrmula 1!).
Vam passar per un paisatge estil al canyon del colorado amb muntanyes de tots colors(tot bastant impressionant), per un parell de poblets on encara estaven apartats de la cultura argentina, vam pujar fins a una altura de 4200 metres on varem poder notar el mal d'altura(tot i que ho varem solucionar mastegant coca), varem visitar el Salar de la Puna entre altres coses.
S'ens acaba el temps i encara tenim pensat visitar molts llocs, em sembla que masses! però buenu a agafar-so amb calma i amb un balanç molt positiu d'aquests meravellosos 2 mesos poden viatjar.
recordsssssssssssssssssss
atentament
2aturats
P.D-I Espanya campió de l'Eurocopa,només faltava aixó!
petons
diumenge, 22 de juny del 2008
Setmana alternativa
Després de portar casi 2 mesos viatjant, teniem ganes de fer algu diferent. Vam anar a passar uns dies a casa un conegut que té una finca amb vinyes. estàvem a les afores d'un poble molt petit a 90 km al sud de Mendoza, on tot eren camps de vinyes i fruiters. la casa on estàvem era en medio de la nada, miraves el teu voltant i només es veien camps i la cordillera de los Andes. A la finca i vivia un matrimoni de jubilats, una filla i el seu net, ens van cuidar molt b. Allà la vida era com fa 30 anys, es desplaçaven amb un trastu de camioneta que no passava de 50, treballaven tot el dia el camp, tenien cabres, gallines, pavos, 2 cavalls i un pilot de gossos i gats. Lo pitjor de tot és que no tenien calefacció i feia un fred increible, sobretot a les nits. Teniem que anar a buscar la llenya, tallar-la i fer el foc cada dia.
Ens va anar molt b la estada allà, perquè apart de estalviar, per no avorrir-nos, els ajudàvem a treballar, vam plantar uns 800 álamos (arbres), tot un camp sencèr. Van ser uns tres dies de una mica de feina po va valer la pena, a més quan voliem ens deixàven montar a cavall.
Al cap de setmana vam anar a passar-lo a casa la encarregada de la finca i de les vinyes, la Cecilia i la seva filla Maxine, que ens han tractat de maravella, en una casa molt maca, on amés compartiem vida amb 5 gossos al jardí, un pitbull,dues gossetes doberman i tres gats a dins a casa, tot plegat una aventura, po els hi vam agafar molt de carinyo.
Desde acá damos las grácias con mucho carinyo por todo el trato recibido a: Adolfo, su mujer, Eduardo, Benino y muy especialmente a Cecília, Maxine y como no a Joan, que sin él todo eso no habría sido posible. chao!
Ens va anar molt b la estada allà, perquè apart de estalviar, per no avorrir-nos, els ajudàvem a treballar, vam plantar uns 800 álamos (arbres), tot un camp sencèr. Van ser uns tres dies de una mica de feina po va valer la pena, a més quan voliem ens deixàven montar a cavall.
Al cap de setmana vam anar a passar-lo a casa la encarregada de la finca i de les vinyes, la Cecilia i la seva filla Maxine, que ens han tractat de maravella, en una casa molt maca, on amés compartiem vida amb 5 gossos al jardí, un pitbull,dues gossetes doberman i tres gats a dins a casa, tot plegat una aventura, po els hi vam agafar molt de carinyo.
Desde acá damos las grácias con mucho carinyo por todo el trato recibido a: Adolfo, su mujer, Eduardo, Benino y muy especialmente a Cecília, Maxine y como no a Joan, que sin él todo eso no habría sido posible. chao!
Señals de vida...
estem incomunicats al camp,quan sortim d'aqui ja explicarem aquesta setmana en "medio de la nada"
petons i records
2 aturats
p.d.expressate campió del torneig de santvi, seguuuuuuuuuuuuuuur!
p,d.2.merci per les felicitacions.
petons i records
2 aturats
p.d.expressate campió del torneig de santvi, seguuuuuuuuuuuuuuur!
p,d.2.merci per les felicitacions.
divendres, 13 de juny del 2008
VALPARAISO: bellesa urbana
La ciutat mes bohemia que hem estat fins ara, tot i que el seu nom pugui indicar que es tracta d'un lloc amb boniques platges rodejades de palmeres i ple de "xiringuitus " per tota la costa, el seu encant es veu reflexat en les façanes de les cases que trobem penjades al llarg de la muntanya on esta asentada la ciutat.
Els murals mes significatius i ben fets estan indicats per tal que es puguin visitar, les cases totes diferents i sense seguir cap patro estan pintades al gust dels propietaris ,troban tot un mon de colors, formes i sensacions que fan que cada cop que gires el cap o avancis un metres descobreixes un nou mon, fins i tot la guia diu que el seu pricipal encant es vagabundejar pels seus carrers sense rum.
A part tenim els ascensors que n'hi ha un munt i la qual pugen des de el centre o la costa fins a uns metres cap a la muntanya on es ubicada la ciutat on va estar Pablo Neruda, en definitiva son teleferics que alguns son bastant vells sent tambe un dels principal encant pels turistes.
El port ocupa gairebe la totalitat de la platja ja que es un dels grans motors de la ciutat i per on hi passa el tren per davant. Es a dir qui vulgui platja s'ha de desplaçar a Vinya del mar que es el que varem fer nosaltres, tot caminant, ja que queda molt a prop de " valpo" (com s'apoda valparaiso) per poder disfrutar una mica de sorra, mar i una posta de sol impresionant.
Allotjats en una casa-residencia on la Soledad ens tracta com els seus fills i en Cesc recuperant-se de l'al.lergia, dema marxem cap a la Serena per seguir el nostre cami.
Atentament
2aturats
petonssssssssssss!
Els murals mes significatius i ben fets estan indicats per tal que es puguin visitar, les cases totes diferents i sense seguir cap patro estan pintades al gust dels propietaris ,troban tot un mon de colors, formes i sensacions que fan que cada cop que gires el cap o avancis un metres descobreixes un nou mon, fins i tot la guia diu que el seu pricipal encant es vagabundejar pels seus carrers sense rum.
A part tenim els ascensors que n'hi ha un munt i la qual pugen des de el centre o la costa fins a uns metres cap a la muntanya on es ubicada la ciutat on va estar Pablo Neruda, en definitiva son teleferics que alguns son bastant vells sent tambe un dels principal encant pels turistes.
El port ocupa gairebe la totalitat de la platja ja que es un dels grans motors de la ciutat i per on hi passa el tren per davant. Es a dir qui vulgui platja s'ha de desplaçar a Vinya del mar que es el que varem fer nosaltres, tot caminant, ja que queda molt a prop de " valpo" (com s'apoda valparaiso) per poder disfrutar una mica de sorra, mar i una posta de sol impresionant.
Allotjats en una casa-residencia on la Soledad ens tracta com els seus fills i en Cesc recuperant-se de l'al.lergia, dema marxem cap a la Serena per seguir el nostre cami.
Atentament
2aturats
petonssssssssssss!
diumenge, 8 de juny del 2008
des de Barcelona! ai perdo...
HOLAAAAAAAAAAAA!
Estem en territori xile de nou, mes concretament a la capital, la grandiosa ciutat de Santiago de Xile.
Sincerament la primera sensacio que vam tenir va ser com si l'autobus ens hagues transport un altre cop cap a la ciutat comptal. L'arquitectura de molts edificis, la fisonomia d'alguns carrers, la vestimenta de la gent(semblem que nosaltres 2 siguem els autoctons del pais) i fins i tot un mercat que hem anat a visitar avui, era igual que la boqueria en petit.Tambe hem de dir que els xilens no son gaire simpatics(la majoria) amb els turistes i amb ells mateixos em sembla que tambe, a vegades ens miren com si fossim d un altre planeta i per acabar, dir que no sabem que collons diuen quant parlen perque costa molt d entendre-ls
Ens trobem allotjats al carrer Londres en un Hotel anomenat"Plaza Londres" i es el lloc mes car i luxos que hem dormit fins ara(no us penseu el que seria una habitacio en un hotel molt normal per Catalunya,10000 pesos xilens que equivalen a 13 euros mes o menys) pero la zona es molt tranquila i guapa.
Hem fet una mica de turisme pel centre i dema acabarem de visitar alguns edificis i museus importants de la ciutat,aprofitant el temps dema tambe marxarem cap a Valparaiso que tothom ens ho recomanat,i hem vist fotos impressionants(les grans ciutats amb un parell de dies en tenim prou).
records a tots
cesc i espidi
p.d-estem buscant equip per l'any que ve ja que el tercera ens han dit que s ha desfet.
ESCOLTAREM OFERTES!
Estem en territori xile de nou, mes concretament a la capital, la grandiosa ciutat de Santiago de Xile.
Sincerament la primera sensacio que vam tenir va ser com si l'autobus ens hagues transport un altre cop cap a la ciutat comptal. L'arquitectura de molts edificis, la fisonomia d'alguns carrers, la vestimenta de la gent(semblem que nosaltres 2 siguem els autoctons del pais) i fins i tot un mercat que hem anat a visitar avui, era igual que la boqueria en petit.Tambe hem de dir que els xilens no son gaire simpatics(la majoria) amb els turistes i amb ells mateixos em sembla que tambe, a vegades ens miren com si fossim d un altre planeta i per acabar, dir que no sabem que collons diuen quant parlen perque costa molt d entendre-ls
Ens trobem allotjats al carrer Londres en un Hotel anomenat"Plaza Londres" i es el lloc mes car i luxos que hem dormit fins ara(no us penseu el que seria una habitacio en un hotel molt normal per Catalunya,10000 pesos xilens que equivalen a 13 euros mes o menys) pero la zona es molt tranquila i guapa.
Hem fet una mica de turisme pel centre i dema acabarem de visitar alguns edificis i museus importants de la ciutat,aprofitant el temps dema tambe marxarem cap a Valparaiso que tothom ens ho recomanat,i hem vist fotos impressionants(les grans ciutats amb un parell de dies en tenim prou).
records a tots
cesc i espidi
p.d-estem buscant equip per l'any que ve ja que el tercera ens han dit que s ha desfet.
ESCOLTAREM OFERTES!
divendres, 6 de juny del 2008
adeu............fins aviat!
Hola a tothom!
Informem que demà ens dirigirem a la ciutat de Santiago de xile i farem una mica d'aquest allargat país.
ahir els 3 pótuls ens vam dirigir al poble de Maipú que està a prop de Mendoza,vam llogar unes bicis i vam fer un recorregut per les diverses bodegues que hi han per la zona.Vam anar a la de Tomasso i la Rutini que a dins també hi ha el museu la rural. Hem de dir que en cesc i en Nils ja són tots uns experts en vins, l'espidi és abstemi i no va fer cap tast.
Per finalitzar l'escapada varem visitar una fàbrica artesanal de xocolates i licors, en aquesta ocasió si que varem fer els tast els 3.
El dia anterior vam fer RAFTIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIING, una experiencia que ens va agradar molt als tres(aviat un video amb els millors moments). És una cosa que hem d'anar a fer un dia els del pis tots junts.
Voliem fer també algun dia d'aquests paracaigudisme peró ho deixarem per més endavant.
Una cosa que hem de dir que si no petarem és que:
Flipes amb les noies que hi ha en aquesta ciutat!
Però avui també és un dia trist ja que l' "'alemany trucho" perque sembla més argentí que res més, ha marxat cap a buenos aires a seguir el seu any social.
Realment en aquestes setmanes que hem passat junts hem establert una amistat que sembla que fa anys que ens coneguem, però gent la vida és aixi i hem de seguir la nostra aventura.
"Nils vamos a echar de menos tus expresiones fántasticas como une curbata, el pelo de mierda,obvio,bueno...
cuidate mucho i nos vemos por buenos aires
nosotros continuamos con la joda
recuerdos
por cierto olvidaste los cuchilos i las toallas"
seguirem informant :2aturats
petons
Informem que demà ens dirigirem a la ciutat de Santiago de xile i farem una mica d'aquest allargat país.
ahir els 3 pótuls ens vam dirigir al poble de Maipú que està a prop de Mendoza,vam llogar unes bicis i vam fer un recorregut per les diverses bodegues que hi han per la zona.Vam anar a la de Tomasso i la Rutini que a dins també hi ha el museu la rural. Hem de dir que en cesc i en Nils ja són tots uns experts en vins, l'espidi és abstemi i no va fer cap tast.
Per finalitzar l'escapada varem visitar una fàbrica artesanal de xocolates i licors, en aquesta ocasió si que varem fer els tast els 3.
El dia anterior vam fer RAFTIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIING, una experiencia que ens va agradar molt als tres(aviat un video amb els millors moments). És una cosa que hem d'anar a fer un dia els del pis tots junts.
Voliem fer també algun dia d'aquests paracaigudisme peró ho deixarem per més endavant.
Una cosa que hem de dir que si no petarem és que:
Flipes amb les noies que hi ha en aquesta ciutat!
Però avui també és un dia trist ja que l' "'alemany trucho" perque sembla més argentí que res més, ha marxat cap a buenos aires a seguir el seu any social.
Realment en aquestes setmanes que hem passat junts hem establert una amistat que sembla que fa anys que ens coneguem, però gent la vida és aixi i hem de seguir la nostra aventura.
"Nils vamos a echar de menos tus expresiones fántasticas como une curbata, el pelo de mierda,obvio,bueno...
cuidate mucho i nos vemos por buenos aires
nosotros continuamos con la joda
recuerdos
por cierto olvidaste los cuchilos i las toallas"
seguirem informant :2aturats
petons
dimecres, 4 de juny del 2008
Cap al nort!
Des de Mendoza.
Ahir varem arribar ben de mati a la ciutat més universitaria que hem vist fins ara.Estem allotjats en un hostel bastan brut i segurament buscarem un altra cosa.
Ahir varem fer el típic reconeixement de la ciutat que sempre fem i ens varem anar a informar d'activitats com snow,rafting i anar a visitar unes quantes bodegues.Es a dir, un dia tranquil.
Avui en principi haviem d'anar a veure les bodegues amb bicicleta, pero ens llevat massa tard i ho deixarem per un altre dia. La resta del dia ha estat visita al serpentari que hi ha a la ciutat,caminar com beneïts per trobar el museu d'historia que ni hem trobat i si hagues estat el cas no l'haguessim pogut visitar perke tancàven a les 13.I finalment hem passejat x l'inmens parc que hi ha al poble
buenu, a continuació una mica de resum dels sucsessos de bariloche.
Diumenge ens varem llevar després de la festa i a la 1 varem anar a pillar el bus, ens varem passar tot el dia al bus amb Andesmar una empesa desastrosa.
Dissabte el grup dels aturats es va dividir, en cesc i en nils varen anar a una excurssió amb catamarà, cosa que ni varen poder fer perqué van arribar tard i varen decidir d'anar al cerro campanario on es veia una impresionant vista de les terres de la regió d'els llacs.
l'espidi com que li feia molta gràcia aprendre a montar com un auténtic gaucho, va anar a fer una classe privada de una hora amb un monitor.
-Espidi: la classe va estar de puta mare, el monitor em va ensenyar totes les tècniques per arrancar, frenar, trotar, galopar i girar amb el cavall, de manera ràpida i amb una mà, tal com ho fan ells. primer feia els exercicis ell i jo l'imitava, tot va anar molt b fins que ens vam dirigir a un camí de carro per poder practicar el galop. allà va succeir lo inavitable. vaig arrancar ràpid, vaig galopar uns 100 metres, vaig frenar i el monitor em va dir, ara torna cap aquí, l'euga va arrancar veloç vam galopar ràpid i quan vaig voler frenar vaig perdre el control de la montura, el cos em va anar endavant, el cavall va abaixar el cap, jo em vaig deslliçar per tot el coll del cavall i vaig caure de cap per sobre la cara de l'euga, picant amb el terra (de grava i pedres) amb tot el front i el nas.
A la pàgina veureu les fotos del vergonós succés (que per sort només ho va veure el monitor) i de com vaig acabar per voler imitar a un gaucho.
A la nit vam sortir a sopar a fora i després d'anar a fer una mica el got, ens vam dirigir a la discoteca, per el camí ens vam trobar unes noies i els vam preguntar aviam quina discoteca era millor, ens van dir que anàven a una que es deia grisus que era la millor. les vam seguir fins a la discoteca. a dins la disco (bastant gran i guapa) quan vam entar a la pista donava la sensació que tothom ens mirava, crec que herem els únics gringos. desseguida ens vam trobar amb les noies que haviem conegut a fora i vam començar a xerrar i a ballar amb elles. lo millor va ser quan vam conèixer a unes nenes molts simpàtiques de 18 anyets.
DIVENDRES excurssió amb cavall. vam anar fer una cabalgata conjunta per la montanya, on varem poder disfrurtar de les vistes de bariloche des de dalt la montanya. a més va ser molt divertit perqué el monitor era molt ben parit i ens va fer passar per uns camins, que casi no passa ni una persona caminant, entre mig dels arbres i mates d'espines. tamb vam riure molt, l'imatge de tots dalt del cavall no té preu.
atentament
2aturats i un alemany
p.d muchos besos a las chicas de bariloche!!
Ahir varem arribar ben de mati a la ciutat més universitaria que hem vist fins ara.Estem allotjats en un hostel bastan brut i segurament buscarem un altra cosa.
Ahir varem fer el típic reconeixement de la ciutat que sempre fem i ens varem anar a informar d'activitats com snow,rafting i anar a visitar unes quantes bodegues.Es a dir, un dia tranquil.
Avui en principi haviem d'anar a veure les bodegues amb bicicleta, pero ens llevat massa tard i ho deixarem per un altre dia. La resta del dia ha estat visita al serpentari que hi ha a la ciutat,caminar com beneïts per trobar el museu d'historia que ni hem trobat i si hagues estat el cas no l'haguessim pogut visitar perke tancàven a les 13.I finalment hem passejat x l'inmens parc que hi ha al poble
buenu, a continuació una mica de resum dels sucsessos de bariloche.
Diumenge ens varem llevar després de la festa i a la 1 varem anar a pillar el bus, ens varem passar tot el dia al bus amb Andesmar una empesa desastrosa.
Dissabte el grup dels aturats es va dividir, en cesc i en nils varen anar a una excurssió amb catamarà, cosa que ni varen poder fer perqué van arribar tard i varen decidir d'anar al cerro campanario on es veia una impresionant vista de les terres de la regió d'els llacs.
l'espidi com que li feia molta gràcia aprendre a montar com un auténtic gaucho, va anar a fer una classe privada de una hora amb un monitor.
-Espidi: la classe va estar de puta mare, el monitor em va ensenyar totes les tècniques per arrancar, frenar, trotar, galopar i girar amb el cavall, de manera ràpida i amb una mà, tal com ho fan ells. primer feia els exercicis ell i jo l'imitava, tot va anar molt b fins que ens vam dirigir a un camí de carro per poder practicar el galop. allà va succeir lo inavitable. vaig arrancar ràpid, vaig galopar uns 100 metres, vaig frenar i el monitor em va dir, ara torna cap aquí, l'euga va arrancar veloç vam galopar ràpid i quan vaig voler frenar vaig perdre el control de la montura, el cos em va anar endavant, el cavall va abaixar el cap, jo em vaig deslliçar per tot el coll del cavall i vaig caure de cap per sobre la cara de l'euga, picant amb el terra (de grava i pedres) amb tot el front i el nas.
A la pàgina veureu les fotos del vergonós succés (que per sort només ho va veure el monitor) i de com vaig acabar per voler imitar a un gaucho.
A la nit vam sortir a sopar a fora i després d'anar a fer una mica el got, ens vam dirigir a la discoteca, per el camí ens vam trobar unes noies i els vam preguntar aviam quina discoteca era millor, ens van dir que anàven a una que es deia grisus que era la millor. les vam seguir fins a la discoteca. a dins la disco (bastant gran i guapa) quan vam entar a la pista donava la sensació que tothom ens mirava, crec que herem els únics gringos. desseguida ens vam trobar amb les noies que haviem conegut a fora i vam començar a xerrar i a ballar amb elles. lo millor va ser quan vam conèixer a unes nenes molts simpàtiques de 18 anyets.
DIVENDRES excurssió amb cavall. vam anar fer una cabalgata conjunta per la montanya, on varem poder disfrurtar de les vistes de bariloche des de dalt la montanya. a més va ser molt divertit perqué el monitor era molt ben parit i ens va fer passar per uns camins, que casi no passa ni una persona caminant, entre mig dels arbres i mates d'espines. tamb vam riure molt, l'imatge de tots dalt del cavall no té preu.
atentament
2aturats i un alemany
p.d muchos besos a las chicas de bariloche!!
dijous, 29 de maig del 2008
A LA REGIÓ DELS LLACS
bones de nou!
ja hem desembarcat i hem nat a parar a Bariloche, ciutat amb important moviment nocturn.(QUE HI FEIEM AQUÍ DONCS, JEJE)
Ja fa un parell de dies que estem per aqui, vam arribar ahir despres de desembarcar de Puerto Montt i realitzar un trajecte d'unes 7 hores de viatge amb autobus,el nostre fidel i pesat mitjà De transport durant el nostre viatge per Sudamerica.
a Bariloche estem allotjats en un hosteL anomentaT 1004 que es troba a la ultima planta de l'edifici més alt de la ciutat, i des d'on tenim una vista impressionant de tota la metropolis i també del meravellós llac Nahuel HUAPÍ.
avui no hem fet gaire res de bó, peró demà farem una excurssió amb cavall pel cerro Otto.Sincerament en tenim bastantes ganes de muntar i aquí ho podem fer per un preu prou económic.
Sobre el ferry,al final varem sortir diumenge al matí així que vam aprofitar(ens vam escapar del ferry a les 9 del vespre i vam tornar a kuarts de 5) i vam sortir a veure el carnaval d'hivern que feien i despres vam nar de festa amb un parell de gauchos autèntics que varem coneixer fent el got.
Dins el ferry dormir,menjar, marejar-se una mica i poca cosa més. El més interresant és que vam passar molt a prop del volcà chaiten i varem veure el fum.uaaaaaaaaaaaaaaaau!
continuarem informant!
p.d.estem molts contents dels comentaris i de la participació de la gent.sobretot els de la colla
visca SM13!
divendres, 23 de maig del 2008
no tornarem a acampar...de moment
Feia dies que teniem ganes d'anar al parc nacional de torres del Paine, fa un parell de dies vam preparar les maletes, vam llogar el material per acampar i a les 7 del mati una furgoneta ens va portar fins allà. per fi haviem arribat, en un principi voliem acampar unes tres nits i fer tota la ruta completa anomenada W pel parc, però finalment vam dicidir passar-hi només una nit, per sort. vam caminar 5 hores amb les motxil.les plenes(uns 10kilos) a l'esquena, per alguns trams de cami molt xungus, amb neu i fred. un cop vam arribar al campament base torres, vam montar la tenda mentres es començava a fer fosc, amb neu que queia dels arbres i sense cap lloc per possar-nos a cobert. després ens vam refugiar unes hores dins la tenda i de nit en nils (l'amic alemany) i en bartrina van pujar amb lluna plena al mirador de les torres del Paine. quan van tornar vam preparar el sopar amb el fugonet com vam poder i lo pitjor de tot va ser intentar "dormir", va ser la pitjor nit que hem passat, tots tres congelats, els peus humits, el terra, fred, una gran merda. pero buenu a part de tot, l'aventura va valer la pena i els paissatges que vam veure encara més, sobretot les grans torres del paine.
Avui agafem un ferri desde puerto natales fins a puerto mont i estarem 4 dies navegant entre glaciars i grans paissatges. més endavant rebreu més informació i fantàstiques fotografies.
espidi, cesc i nils (2aturats i un alemany per sudamèrica)
petons i abraçades!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
diumenge, 18 de maig del 2008
Moltes coses per explicar
hola amics!
Ara feia dies que no escriviem però a Calafate la conexió era molt dolenta i ens va ser impossible.
Començarem dient que ja sóm a Puerto Natales despres d'arribar-hi des de Calafate on vam arribar-hi ahir des de el Chalten(collons que liat ens ha quedat!).
Res va ser arribar sopar, anar, una mica de festa a la "tolderia ", anar a dormir una estona i pillar el bus per marxar.
A P.Natales ens disposem, segurament demà,ha anar a acampar al parc nacional Torres del Paine.Per completar la ruta que s'en diu de la W(Per la forma que té el recorregut). Estarem aproximadament 3 o 4 dies pel parc caminant i acampant als llocs habilitats que hi ha(Aviam que,ja us explicarem). Ara mateix hem anat a parar a un hostel familiar molt acollidor, però alhora també molt fred.
Ahir vam tornar del Chalten on ens hi trobavem des de divendres per anar a veure el Fitz Roy i el cerro Torre. Arribant amb el bus vam tenir una vista preciosa de part de la cordillera ja que el cel era seré i no hi havia cap tipus de nuvól.És al.lucinant perque tot és plà(kms i kms) i de cop al final apareixen les montanyes rodejades d'un llac. es una experiencia increible.
Divendres vam anar a dormir d'hora ja que l'endemà ens haviem de llevar a les 7:30 per agafar el camí cap al Fitz Roy.Finalment varem sortir cap a les 9 però després de començar a fer camí pel nostre compte i sense portar cap tipus de mapa(quins potuls!) vam trobar el camí que duia al cerro torre i al llac d'agostino,vam seguir el camí i varem fer aquesta excursió. Vam caminar unes 6 hores amb sol, fred i també quant tornavem va començar a nevar, pero va estar molt bé.
Hi va haver caiguda d'en Cesc a la vora del llac per culpa de unes pedres però afortunadament esta b, tot controlat(cesc:haig de reconeixer que la caiguda va ser de zona zapping).
Al Calafate hi vam anar per veure el Perito Moreno una cosa que és impossible de descriure amb paraules (de debó impresionant!). Aixó va ser Dijous, quan ens vam llevar a les 5:30 i un taxi ens va portar fins allà amb tota la carretera glaçada.Varem arribar que encara era de fosc i així vam ser els primers i varem poder disfrutar de la sortida del sol al glaciar, va estar de p. mare.
El dimecres varem ser previsors i vam anar de compres pel fred,ens calien unes bones botes uns pantalons i també uns guants d'esquí ben parits.
Doncs aixó es tot fins ara
Ja penjarem més fotos i videos però en una zona on vagi millor internet.
molts records a tots
2aturats i una alemany(Nils)
petons
Ara feia dies que no escriviem però a Calafate la conexió era molt dolenta i ens va ser impossible.
Començarem dient que ja sóm a Puerto Natales despres d'arribar-hi des de Calafate on vam arribar-hi ahir des de el Chalten(collons que liat ens ha quedat!).
Res va ser arribar sopar, anar, una mica de festa a la "tolderia ", anar a dormir una estona i pillar el bus per marxar.
A P.Natales ens disposem, segurament demà,ha anar a acampar al parc nacional Torres del Paine.Per completar la ruta que s'en diu de la W(Per la forma que té el recorregut). Estarem aproximadament 3 o 4 dies pel parc caminant i acampant als llocs habilitats que hi ha(Aviam que,ja us explicarem). Ara mateix hem anat a parar a un hostel familiar molt acollidor, però alhora també molt fred.
Ahir vam tornar del Chalten on ens hi trobavem des de divendres per anar a veure el Fitz Roy i el cerro Torre. Arribant amb el bus vam tenir una vista preciosa de part de la cordillera ja que el cel era seré i no hi havia cap tipus de nuvól.És al.lucinant perque tot és plà(kms i kms) i de cop al final apareixen les montanyes rodejades d'un llac. es una experiencia increible.
Divendres vam anar a dormir d'hora ja que l'endemà ens haviem de llevar a les 7:30 per agafar el camí cap al Fitz Roy.Finalment varem sortir cap a les 9 però després de començar a fer camí pel nostre compte i sense portar cap tipus de mapa(quins potuls!) vam trobar el camí que duia al cerro torre i al llac d'agostino,vam seguir el camí i varem fer aquesta excursió. Vam caminar unes 6 hores amb sol, fred i també quant tornavem va començar a nevar, pero va estar molt bé.
Hi va haver caiguda d'en Cesc a la vora del llac per culpa de unes pedres però afortunadament esta b, tot controlat(cesc:haig de reconeixer que la caiguda va ser de zona zapping).
Al Calafate hi vam anar per veure el Perito Moreno una cosa que és impossible de descriure amb paraules (de debó impresionant!). Aixó va ser Dijous, quan ens vam llevar a les 5:30 i un taxi ens va portar fins allà amb tota la carretera glaçada.Varem arribar que encara era de fosc i així vam ser els primers i varem poder disfrutar de la sortida del sol al glaciar, va estar de p. mare.
El dimecres varem ser previsors i vam anar de compres pel fred,ens calien unes bones botes uns pantalons i també uns guants d'esquí ben parits.
Doncs aixó es tot fins ara
Ja penjarem més fotos i videos però en una zona on vagi millor internet.
molts records a tots
2aturats i una alemany(Nils)
petons
dimarts, 13 de maig del 2008
Cap al Calafate
Avui a les 5:30 del matí marxem una mica al nord cap a la ciutat de Calafate.vam venir 2 i marxem 3, ja que amb nosaltres segueix un noi alemany molt ben parit.
Aquests dies aqui han estat molt especials ja que em fet moltes amistats(denis,raul,miguel,tito,nico,perla,sandra,marçal,beto,martin,fede,alicia,ester,ingrid...) i Ushuaia és molt guapu.
Estem una mica acollonits perque ens han dit que farà més fred i sincerament, no anem gaire preparats, ens haurem de comprar alguna cosa(l'Albert ja s'ha firat uns pantalons pel fred).
fent camí
2aturats
petons
Aquests dies aqui han estat molt especials ja que em fet moltes amistats(denis,raul,miguel,tito,nico,perla,sandra,marçal,beto,martin,fede,alicia,ester,ingrid...) i Ushuaia és molt guapu.
Estem una mica acollonits perque ens han dit que farà més fred i sincerament, no anem gaire preparats, ens haurem de comprar alguna cosa(l'Albert ja s'ha firat uns pantalons pel fred).
fent camí
2aturats
petons
diumenge, 11 de maig del 2008
Capitans per un dia.
Així és!Avui hem realitzat una excursioneta per les afores d' Ushuaia i ens han deixat portar l'embarcació una estona a tots dos. Dins el recorregut hem vist l'illa dels ocells, dels llops marins, el far de l'ecleuers i hem fet un petit trrekking per l'illa bridges.
hem passat un pilot de fred però en arribar el hostel tots junts (unes 14 persones) ens hem escalfat fent un cordero asado de la patagonia, amb unes patates amb ceba i orenga, més unes patates a la brassa, ha estat fantàstic!En acabar el sopar uns quants han estat jugant a poquer mentres tots plegats feiem la xerrada.
Ahir no va ser molt(Dissabte)profitos perque vam sortir de festa,el divendres al parc nacional de tierra del fuego i dijous al glaciar Martial(vegin el video)
atentament
2aturats
hem passat un pilot de fred però en arribar el hostel tots junts (unes 14 persones) ens hem escalfat fent un cordero asado de la patagonia, amb unes patates amb ceba i orenga, més unes patates a la brassa, ha estat fantàstic!En acabar el sopar uns quants han estat jugant a poquer mentres tots plegats feiem la xerrada.
Ahir no va ser molt(Dissabte)profitos perque vam sortir de festa,el divendres al parc nacional de tierra del fuego i dijous al glaciar Martial(vegin el video)
atentament
2aturats
dijous, 8 de maig del 2008
La terra del fuego, la fí del món i no gaire fred!
Hola, bon dia ens acabem de llevar aqui al hostel "patagonia país"i d'aquí un ratet ens disposarem a caminar cap al glaciar Martial amb un mexicà molt curiós i un alemany que carda por(Finalment també s'ha apuntat una yankie). Ja és la segona nit que estem per aki i ahir vam anar fer el got amb gent del hostel i "noies" que avui havien de marxar molt d'hora al matí(Quina llàstima).
També hem de dir que ens esperavem més fred del que hem trobat, la gent es molt oberta i comencem a tenir bastant palique (es a dir, cuidadu noies de catalunya, que quant tornem...).
Ahir vam anar a fer una mica d'exploració per Ushuaia i veure una mica on són les coses per anar a comprar,etc.
Eissssssssss!Que a la tarda vam fer una visita al CASINO de la ciutat(família tornem demà, ens van desplomar,je je!). No, en serie el motiu va ser veure l'apasionant derbi que jugaven el Madrid i em sembla amb una colla de potúls de Barcelona.Només tinc una paraula :LAMENTABLE.
Sort que després del partit jugava Boca la copa Libertadores i ens vam quedar per viure com es celebrava una gol aquí, mare meva com es viu el futbol!A per cert de dues pepsis ens vam cobrar 10 pesos que per ser un lloc de joc està molt bé (2euros, perdó).
A més durant el tram del partit de Boca vam estar molt distrets ja que al nosatre costat va seure on home de 73 anys que havia viscut 40 anys al barri de Boca.Ens va fer 4 centíms de com era abans quan era petit, algún consell per visitar-los sense problemes i sobretot un petit resum polític sobre l'Argentina dels anys 80 quan era dominida per dirigents militars.
Del viatge cap aquí desde Rio Gallegos i va haver una mica de tot:
-12 hores de bus de les quals 4 van ser per camins de carros(la part chilena) i semblava que tot anés a petar.
-4 parades només per ensenyar la documentació a la frontera de Xile i Argentina,sincerament bastant pesat però és el que hi ha.
-La travessa de l'estret de Magallanes amb vaixell ja que hi ha un moment que s'acaba la terra ferma.Curiós,
-Visita a la pastisseria la unión molt famosa de Tolhu
in, on fan un coses bonissímes(Ai Jaume si les haguessís pogut probar).
-I finalment els conductors que és vam passar 9 de les 12 hores del trajecte partint-se el cul, i ni havia un que reia igual que Patàn(gos dels dibuixos animats autos locos).
Doncs aixó és tot
records
2 aturats
P.d.Aviam si us animeu a fer més comentaris i explicar una mica la vida per Catalunya.Toni m'has dir que t'haig de comprar que ja no m'en recordo.
petons
També hem de dir que ens esperavem més fred del que hem trobat, la gent es molt oberta i comencem a tenir bastant palique (es a dir, cuidadu noies de catalunya, que quant tornem...).
Ahir vam anar a fer una mica d'exploració per Ushuaia i veure una mica on són les coses per anar a comprar,etc.
Eissssssssss!Que a la tarda vam fer una visita al CASINO de la ciutat(família tornem demà, ens van desplomar,je je!). No, en serie el motiu va ser veure l'apasionant derbi que jugaven el Madrid i em sembla amb una colla de potúls de Barcelona.Només tinc una paraula :LAMENTABLE.
Sort que després del partit jugava Boca la copa Libertadores i ens vam quedar per viure com es celebrava una gol aquí, mare meva com es viu el futbol!A per cert de dues pepsis ens vam cobrar 10 pesos que per ser un lloc de joc està molt bé (2euros, perdó).
A més durant el tram del partit de Boca vam estar molt distrets ja que al nosatre costat va seure on home de 73 anys que havia viscut 40 anys al barri de Boca.Ens va fer 4 centíms de com era abans quan era petit, algún consell per visitar-los sense problemes i sobretot un petit resum polític sobre l'Argentina dels anys 80 quan era dominida per dirigents militars.
Del viatge cap aquí desde Rio Gallegos i va haver una mica de tot:
-12 hores de bus de les quals 4 van ser per camins de carros(la part chilena) i semblava que tot anés a petar.
-4 parades només per ensenyar la documentació a la frontera de Xile i Argentina,sincerament bastant pesat però és el que hi ha.
-La travessa de l'estret de Magallanes amb vaixell ja que hi ha un moment que s'acaba la terra ferma.Curiós,
-Visita a la pastisseria la unión molt famosa de Tolhu
in, on fan un coses bonissímes(Ai Jaume si les haguessís pogut probar).
-I finalment els conductors que és vam passar 9 de les 12 hores del trajecte partint-se el cul, i ni havia un que reia igual que Patàn(gos dels dibuixos animats autos locos).
Doncs aixó és tot
records
2 aturats
P.d.Aviam si us animeu a fer més comentaris i explicar una mica la vida per Catalunya.Toni m'has dir que t'haig de comprar que ja no m'en recordo.
petons
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
