Setmana alternativa

Després de portar casi 2 mesos viatjant, teniem ganes de fer algu diferent. Vam anar a passar uns dies a casa un conegut que té una finca amb vinyes. estàvem a les afores d'un poble molt petit a 90 km al sud de Mendoza, on tot eren camps de vinyes i fruiters. la casa on estàvem era en medio de la nada, miraves el teu voltant i només es veien camps i la cordillera de los Andes. A la finca i vivia un matrimoni de jubilats, una filla i el seu net, ens van cuidar molt b. Allà la vida era com fa 30 anys, es desplaçaven amb un trastu de camioneta que no passava de 50, treballaven tot el dia el camp, tenien cabres, gallines, pavos, 2 cavalls i un pilot de gossos i gats. Lo pitjor de tot és que no tenien calefacció i feia un fred increible, sobretot a les nits. Teniem que anar a buscar la llenya, tallar-la i fer el foc cada dia.
Ens va anar molt b la estada allà, perquè apart de estalviar, per no avorrir-nos, els ajudàvem a treballar, vam plantar uns 800 álamos (arbres), tot un camp sencèr. Van ser uns tres dies de una mica de feina po va valer la pena, a més quan voliem ens deixàven montar a cavall.
Al cap de setmana vam anar a passar-lo a casa la encarregada de la finca i de les vinyes, la Cecilia i la seva filla Maxine, que ens han tractat de maravella, en una casa molt maca, on amés compartiem vida amb 5 gossos al jardí, un pitbull,dues gossetes doberman i tres gats a dins a casa, tot plegat una aventura, po els hi vam agafar molt de carinyo.

Desde acá damos las grácias con mucho carinyo por todo el trato recibido a: Adolfo, su mujer, Eduardo, Benino y muy especialmente a Cecília, Maxine y como no a Joan, que sin él todo eso no habría sido posible. chao!