VALPARAISO: bellesa urbana

La ciutat mes bohemia que hem estat fins ara, tot i que el seu nom pugui indicar que es tracta d'un lloc amb boniques platges rodejades de palmeres i ple de "xiringuitus " per tota la costa, el seu encant es veu reflexat en les façanes de les cases que trobem penjades al llarg de la muntanya on esta asentada la ciutat.

Els murals mes significatius i ben fets estan indicats per tal que es puguin visitar, les cases totes diferents i sense seguir cap patro estan pintades al gust dels propietaris ,troban tot un mon de colors, formes i sensacions que fan que cada cop que gires el cap o avancis un metres descobreixes un nou mon, fins i tot la guia diu que el seu pricipal encant es vagabundejar pels seus carrers sense rum.

A part tenim els ascensors que n'hi ha un munt i la qual pugen des de el centre o la costa fins a uns metres cap a la muntanya on es ubicada la ciutat on va estar Pablo Neruda, en definitiva son teleferics que alguns son bastant vells sent tambe un dels principal encant pels turistes.

El port ocupa gairebe la totalitat de la platja ja que es un dels grans motors de la ciutat i per on hi passa el tren per davant. Es a dir qui vulgui platja s'ha de desplaçar a Vinya del mar que es el que varem fer nosaltres, tot caminant, ja que queda molt a prop de " valpo" (com s'apoda valparaiso) per poder disfrutar una mica de sorra, mar i una posta de sol impresionant.

Allotjats en una casa-residencia on la Soledad ens tracta com els seus fills i en Cesc recuperant-se de l'al.lergia, dema marxem cap a la Serena per seguir el nostre cami.

Atentament

2aturats


petonssssssssssss!